A l’octubre, cap a Sardenya!, una illa amb una història mil•lenària

Aquest octubre, si tot va bé, volem anar 9 dies a l'illa de Sardenya, en principi volíem anar a l'illa de Còrsega, però al final hem canviat de destí. Fa uns anys vam estar donant-li una ullada a unes guies de turisme de Sardenya que hi ha en la biblioteca del poble, i el que vam veure i llegir ens va agradar molt. En concret ens va atraure la seva història mil•lenària, el caràcter afable de la seva gent, les seves platges, els seus paisatges, els seus poblets, alguns d’ells amb cases pintades de colors diferents i d’estil medieval, i també, i molt important per nosaltres, les moltes rutes maques que hi ha per fer enmig de la natura. Hi ha una altra cosa que també ens atrau, que és la curiositat per sentir com parlen en la ciutat d'Alguer l’alguerès, una variant del català.

Després d'haver-nos decidit per Sardenya, ens quedava fer un pas molt important, planificar el viatge fent una recerca d'informació general del país, de les companyies aèries - també ens vam plantejar anar amb vaixell i portar el nostre cotxe -, dels allotjaments disponibles, etc. Ara ja tenim tota la informació necessària per marxar!, i com ja sabeu que m’agrada explicar-vos tots els viatges i sortides que fem, ara també us explicaré tots els passos que hem fet per trobar tota aquesta informació. Així que vinga!, som-hi!!

El primer que vam fer va ser anar a la biblioteca per agafar les guies que vam veure en el seu moment per refrescar una mica la memòria, encara que avui en dia les guies de paper queden molt limitades per planificar un bon viatge. Per això vam fer una recerca a Google, on vam trobar uns quants blogs i webs força interessants i que ens van servir per preparar el viatge.


En la web oficial de turisme de l'illa “ SARDEGNATurismo”, vam trobar àmplia informació de pràcticament tot el que es vulgui saber de l'illa; com arribar, pobles, ciutats, allotjament, la gastronomia típica, llocs per menjar, festes, cultura, activitats, etc. En el blog “¿DONDE VAMOS EVA?”, una parella explica el viatge que van fer a l’illa, incloent-hi un trekking molt interessant, tot està mol ben explicat i il·lustrat amb moltes fotos i vídeos. Un altre blog molt similar que també està molt bé  és “VIAJEROSCALLEJEROS”.

En la web “Wikiloc” vam descarregar uns quants tracks de trekking pel GPS de muntanya que es veien força macos, ja sabeu que ens agrada molt ficar-nos enmig  de la natura i descobrir llocs encantadors. Es tracta d’una web on la gent de tot el món comparteix els tracks i les fotos de les rutes que fan, tant sigui caminant, en bici, a cavall, etc. Pots trobar-los pràcticament de qualsevol lloc que t’imaginis, també sol haver-hi una explicació dels recorreguts.

Ara ja sabíem els llocs imprescindibles per visitar i tot el que volíem fer! Visitaríem Castelsardo, un dels pobles medievals més macos d’Itàlia, assentat en una roca  sobre el mar i dominat per un castell que es conserva des de fa més de 1000 anys. La ciutat d’Alguer – sí, la que es parla català, no obstant se la coneix com la Barceloneta Sarda – és considerada la ciutat més maca de l’illa.   

Castelsardo

Alguer

Cagliari, situada al sud i capital de Sardenya, hi ha un barri històric envoltat per una muralla. La “Grotto di Nettuno” una cova situada en el cap Caccia i que té més d’un quilòmetre de longitud, es pot veure un llac d’aigua salada d'uns 100 metres de llargada en el seu interior, a més d’estalactites i estalagmites.

Cagliari

Grotto di Nettuno

La platja de la “Pelosa”, on només es pot arribar en cotxe, és considerada la més maca de l’illa i està situada en el “Capo Falcone”. També farem el trekking que va fins a la muntanya Tíscali, on està situat un antic poblat, considerat una de les joies arqueològiques de Sardenya.

Platja de la Pelosa

Poblat de Tíscali

Altres llocs imprescindibles que també anirem a veure i que us ensenyarem quan vinguem seran; el “Capo Testa”, el golf Orosei , la costa Esmeralda i la tomba dels gegants. Encara que esperem veure molts més llocs.


Ara tocava mirar com arribar a l’illa per poder veure aquests llocs, vam mirar les webs de les companyies aèries Ryanair i Vueling, que solen ser les que ofereixen els vols de baix cost més econòmics. Nosaltres normalment volem amb aquestes per viatjar per Europa. En Vueling vam veure uns bitllets per 40 €, anada i tornada, per aquelles dates, de Barcelona fins a l’aeroport de Fertília, situat a 10 quilòmetres de la ciutat d’Alguer, però encara no els vam reservar, ja que no teníem clar si anar en vaixell portant el nostre cotxe.

Vam fer una recerca en Google per mirar quins preus i companyies navilieres trobàvem. Bàsicament Grimaldi Lines és l'única companyia que hi va des de Barcelona, però els preus per aquelles dates no ens van acabar de convèncer, encara que tampoc són excessivament cars, uns 180 € anar i tornar dues persones més el cotxe.

Com que al final vam decidir anar en avió – per preu i perquè arribes en 2 hores, mentre que el vaixell triga 12 –, vam fer una recerca de buscadors de companyies de lloguer de cotxes, per poder moure'ns lliurement per l'illa. En el buscador “DoyouItaly” vam trobar algunes companyies amb preus força econòmics. Ens vam decidir per un cotxe petit, ideal per moure's per les carreteres estretes de l’illa.

El pas següent va ser mirar en “airbnb” un allotjament per dormir, crec que a hores d'ara, tothom ja coneix aquesta web, a nosaltres ens agrada molt, ja que  trobes allotjaments de qualsevol mena i en qualsevol part del món de gent particular. El contacte amb els propietaris dels allotjaments, sol ser més afable i càlid que en un hotel. Mirant i mirant, ens vam acabar decidint per una espècie de càmping enmig de la natura i prop de la costa, on passarem els 9 dies, la nit ens surt per 9 €!, amb tenda equipada inclosa!, una ganga!!

 Per acabar, vam mirar GoogleMaps, per veure la localització exacta dels llocs que volíem anar a visitar. Li pots treure molt de profit, ja que té infinitat de possibilitats; pots veure les coordenades exactes dels llocs, pots visualitzar mapes amb relleu i amb imatges reals fetes per satèl·lit, pots calcular distancies, inclòs pots moure't per molts llocs en imatges reals 3D. Encara que a mi m’agrada més el programa Google Hearth, el trobo més complet.

Ara ja sabeu com fem la recerca de la informació i quines webs solem fer servir per planificar un viatge, espero que l’entrada us hagi agradat i que li pugueu treure molt de profit per a la planificació dels vostres viatges. A nosaltres ens toca esperar fins a octubre, esperem que arribi ràpidament, que tenim moltes ganes de marxar!! 

                                                                       Apa! A reveure!, i no us perdeu la pròxima entrada!!

Ascensió al Montblanc en un viatge irrepetible i inoblidable

En l’estiu de l’any 2011, la meva dona, jo i els nostres petits companys d’aventures vam ser lliures durant 25 dies. Aquells dies els vam aprofitar per pujar al Montblanc i recorre una mica França, Suïssa, Alemanya i Itàlia, fent el que més ens agrada, veure poblets antics d’estil medieval i fer esports d’aventura, encara que també vam visitar alguna ciutat que altra. Aquelles vacances les vam viure molt intensament, van ser inoblidables i irrepetibles, sobretot per què vam complir un somni, pujar al Montblanc - pic de 4.810 m. d’alçada, la muntanya més alta de l’Europa occidental i situada als Alps, fent frontera entre França i Itàlia -, objectiu principal d’aquelles vacances. També ens van passar unes quantes anècdotes que ja us aniré explicant.

Encara me’n recordo com uns mesos abans ja ensumàvem l’olor de vacances, apuntàvem les coses que havíem de dur i buscàvem informació. Quan va arribar el dia vam carregar el cotxe dels estris, com la tenda de campanya, les cordes, el menjar, etc. i carretera i manta!, mai millor dit!, perquè la veritat és que ens vam emportar una manta. Però bé!, anem a veure i explicar una mica com van ser aquelles vacances inoblidables, això si!, en aquesta entrada només explicaré la pujada al Montblanc, en la pròxima ja us explicaré la resta.

El dia 30 de juny vam sortir de casa amb el cotxe direcció al poble de “Le Faget”, situat a la regió francesa de Migdia- Pirineus per agafar el “Tranway du MontBlanc”, un tren-cremallera que ens portaria fins “Le nid d’Aigle” a 2.372 m. d’alçada, el començament de la ruta clàssica que puja al Montblanc. El pic ens va portar 4 dies entre pujar i baixar.

Agafant el “Tranway du MontBlanc”.

Les vistes durant el recorregut del tren-cremallera van ser increïbles, es veia una vegetació molt verda i exuberant, tant a la dreta com a l’esquerra, i alguna glacera que altra. Es podien percebre unes olors molt agradables a flors i pins.

Vistes durant el recorregut.

Una vegada a “Le nid d’Aigle” vam començar a caminar per un corriol situat a mà esquerra, direcció al refugi de “Tete Rousse” (3.167 m.), on passaríem la primera nit. Pujant ens vam trobar a dos isards molt trempats i macos. No vam fer cap foto del refugi perquè quan estàvem arribant se'ns va ficar a nevar.

Els isards.

En el refugi de “Tete Rousse” vam haver de dormir a terra, com molta més gent, ja que no teníem reserva i estava ple de bat a bat. Però el més important era que teníem un lloc per descansar una mica. L'endemà no ens vam aixecar molt d’hora, ja que la intenció era pujar només fins al refugi de “Goûter” (3.817 m.) on passar la segona nit… si hi havia lloc. Quan vam sortir del refugi de “Tête Rousse”, a la dreta teníem un pendent molt vertical i espectacular que superar, no apta per a gent amb vertigen, es tractava d'un desnivell d'uns 600 m. , on es trobava la “bolera” un dels punts negres de l’ascensió i on molta gent ha mort. Adalt de tot es trobava el refugi.

Refugi de “Goûter” a dalt de tot del pendent.

La meva dona durant la pujada al refugi.

Una vegada al refugi ens vam trobar que no hi havia lloc per dormir ni a terra, però bé, era una cosa que prevèiem, mig any abans vam trucar per fer la reserva i ja no hi havia plaça. Al final, vam trobar una cova per passar la nit amb els sacs de dormir. Les vistes espectaculars, es veia “L´Aigulle du Midi”, el poble de “Chamones” a baix de tot, etc.

Ens va passar una anècdota molt curiosa… bé no tant, ja que és molt habitual, perquè el Montblanc s’ha convertit en un parc d’atraccions, on molta gent intenta l’ascensió sense preparació ni material adequat. La qüestió va ser, que una noia italiana ens va preguntar si hi havia lloc en la cova de neu per a ella i un noi, no tenien reserva al refugi ni havien portat cap tenda o sac per dormir. Ens va saber molt greu, però només hi havia lloc per a dos, i justet, li vaig dir que anés al refugi i que insistís perquè els deixessin passar la nit. A fora, al ras, no podia ser, a aquelles alçades, durant la nit, la temperatura pot baixar fins als 10° o 15° sota zero, tornar a baixar, tampoc, eren les 7 de la tarda i es triga unes quantes hores a baixar. No sé com devia acabar la història.

Aresta i refugi de “Goûter” .

“L´Aigulle  du Midi”.

Poble de “Chamonix”  a baix de tot.

A les dotze de la nit ens vam aixecar per pujar al cim. Vam començar d’hora per dues raons fonamentals, la primera, perquè encara quedava bastant desnivell a pujar, i s'havia de pensar que ens movíem a una alçada una mica considerable i la falta d'oxigen ens feia anar bastant lents, la segona, perquè havíem de travessar un glacial amb esquerdes tapades per una capa de neu, i en anar d’hora la neu estava glaçada i teníem menys possibilitats de caure a dins.

La meva dona es preparava per pujar al cim.

Abans d'acabar de pujar al cim, ens vam parar a menjar alguna cosa dins del refugi "Vallot" (4.362 m.) cap a les 6 de la matinada. És un refugi d'emergència no guardat, on passar la nit per qualsevol imprevist. Només entrar, vam veure a la dreta un munt de deixalles i se sentia una pudor insuportable, la gent llençava de tot a dins. Feia un fred que pelava, era l’alba, moment on sol aixecar-sa el vent i fer més fred a la muntanya.  
                                                          

Foto del refugi "Vallot" feta a la baixada del cim.

Quan vam sortir del refugi ja s’havia obert el dia hi havia gent per tot arreu. Ara només es tractava de pujar unes pales de neu i travessar una aresta molt estreta, un altre dels punts negres de l'ascensió. A l'estona… objectiu aconseguit!, cim del Montblanc!, per fi vam poder complir un somni pel qual ens havíem preparat durant uns quants anys. El que més il·lusió em va fer, va ser que la meva dona pogués pujar, ella no les tenia totes, ja que molta gent que ho intenta no acaba fent cim per diversos motius, un d’ells és el mal d'altura. Serien les 9 del matí quan vam arribar. Les vistes?… Impressionants!, el temps? Perfecte!, per a ser el cim del Montblanc feia un sol radiant, i poc fred.

Pales de neu.

Aresta molt estreta abans d’arribar al cim.

Per fi! Cim del Montblanc. Un somni fet realitat.

Unes vistes espectaculars des del cim.

Ara tocava baixar. Durant la baixada vam anar a fer un altre cim, el “Dôme du Gôuter (4.304 m.)”, un cim on no va molta gent, ja que es tracta d'un simple monticle que té el desnivell justet per a considerar-lo com a cim.
    

“Dôme du Gôuter (4.304 m.)” amb el Montblanc al darrere.

Vam continuar baixant fins a arribar a l'alçada del refugi “Goûter”, on vam menjar i descansar un mica. En arribar, vam sentir molt de soroll que venia d’avall de la muntanya, era un munt de gentada que pujava cap dalt. Vam continuar baixant, la intenció era arribar fins “Le nid d’Aigle” per agafar el “Tranway du Montblanc” que ens portaria fins al poble de “Le Faget”, i donar per finalitzada l'ascensió al Montblanc, però les coses no van sortir com prevèiem.

Gentada pujant cap dalt.

Aquí ens va succeir la segona anècdota, una cosa molt curiosa amb el rellotge. En un moment donat, quan estàvem baixant tranquil·lament, comentant la jugada i gaudint de les vistes, li vaig demanar l’hora a la meva dona -jo no portava rellotge-, no me'n recordo l'hora que em va dir, però segons el rellotge, quedava menys d’una hora per a poder agafar l'últim “Tranway du MontBlanc” del dia. En aquell moment ens vam ficar a baixar una mica ràpid, ja que encara quedava un tros, però passada una estona vam veure clar que no arribaríem.

Vam decidir no continuar baixant i quedar-nos a un refugi no guardat que hi havia per allà per tal de passar la nit. Al cap d'una estona, van arribar uns anglesos i els vaig demanar l’hora, perquè segons el rellotge de la meva dona hauria de ser de nit, quan me la van dir em vaig quedar de pedra, encara faltaven 20 minuts perquè passés l’últim “Tranway du MontBlanc”. Ja era impossible poder baixar en tan poc temps. Estava clar que el rellotge de la meva dona en algun moment donat – jo crec que a causa de les baixes temperatures d'aquelles alçades, cosa no gens estranya- es va parar i tornar a posar en marxa quan li va semblar.

Refugi no guardat en el que vam passar la nit.

L'endemà ens vam aixecar d’hora per agafar el primer “Tranway du MontBlanc” del dia, teníem ganes d'agafar el cotxe i trobar un càmping on descansar, a part que ens esperaven els nostres petits companys d’aventures, que en aquest cas no van poder acompanyar-nos a pujar el Montblanc per raons d’espai en les motxilles.

Arribant a l’estació de “Le nid d’Aigle” per agafar el “Tranway du MontBlanc”.

Apa! Que marxem!

Ara només quedava arribar a l’estació del poble de “Le Faget” per agafar el cotxe, buscar un càmping on muntar la tenda i descansar. En el poble de “Les Houches”, prop de “Chamonix”, vam trobar un càmping - Camping Plaine Saint-Jean - amb unes vistes espectaculars. Quan vam acabar de muntar la tenda, els petits trapelles i jo ens vam fer unes fotos.

El Montblanc vist des de el camping.

Els petits trapelles, la Marieta, en Gori i en Tigri.

Ens vam quedar 4 nits, ja que volíem veure el poble de "Chamonix" i fer unes quantes activitats per la rodalia abans de marxar cap a Suïssa, però això serà una altra història que us explicaré en la pròxima entrada, on veureu cascades d’aigua molt maques, una via ferrada espectacular i paisatges trets d’un conte. També us explicaré alguna anècdota més que ens va passar.

                                                                                                      Apa! A reveure!, i no us perdeu la continuació!

Aquí us deixo un enllaç a un arxiu d'àudio, on explico una mica els motius d'aquesta entrada al blog, i on també comento una de les anècdotes que ens va passar.